ATENCIÓ QUE TORNO EN......

dissabte, 29 de març del 2008

MY NEW FRIENDS

Com ja sabeu molts, en aquests viatges es fan molts amics i de molts diversos països, sent una experiència inoblidable. Potser l’anglès no l’aprendré gaire bé quan torni a casa i potser no seran uns amics que durin tota la vida, qui ho sap! Però el fet d’estar envoltat de diferents cultures, idiomes, personatges, etc., no es pot esborrar de la ment, és un record que quedarà gravat per sempre més.
Alguns d’aquests nous amics, companys, com hem vulguem dir són: Selma, una noia turca molt divertida que sempre té un somriure dibuixat a la cara; Francesco, un italià hiperactiu que no sap estar quiet ni callat dos segons; Mariana, una mexicana molt agradable i amb una gran capacitat de conversa; Patrícia, una madrilenya que es pot ser el més semblat a mi per l’amor a la nostra pàtria (quan s’està lluny es valora molt més el que un té); Emi, una japonesa que em ric molt amb ella, tot són bromes; Angela, la nostra mami italiana, sempre ens porta algun menja típic d’Itàlia (i com no està bo el menja italià!), Bolivar o Daniel, un noi dominica que sap posar-li cara a les coses; Marius, un lituà; Lola, una russa; i molts altres.
El millor de tot és la gran capacitat de comunicació que podem arribar a tenir els humans quan volem!

WHERE DO I LIVE?

Com ja sabíeu, va costar molt trobar allotjament, doncs un cop aconseguit, vaig durar una setmana. Jo estava tranquil·lament en una zona residencial de Queens, amb bona comunicació de transport, botiguetes de barri, i de cop i volta, em diuen que he de marxar perquè han de fer obres a la casa i no tenen cap assegurança que em pugui cobrir en cas d’accident. Així que on the road with my baggage!!
L’escola em va buscar un altre allotjament, aquest tampoc sonava gaire bé al principi, HARLEM!, però Hàrlem és molt gran i divers, per sort jo em trobo al sud, quasi a Upper East Side que és bona zona. El pitjor de tot d’aquí, és que la zona es diu Spanish Harlem i ja us podeu imaginar en quina llengua es parla aquí, SÍ, molt bé ho heu endevinat, en espanyol!! Bé, tampoc és gaire diferent a la resta de Nova York!
L’estudi és ampli si viu una sola persona, però des de fa uns dies tinc a l’arrendatària vivint amb mi perquè el seu estimadíssim xicot (ella vivia amb ell) li va fer el salt i ella ho va veure!!! Així que ara som dos i la relació millora amb el pas del temps, però la llibertat de fer el que et ve en gust no és tant fàcil perquè la propietària és ALLÀ!
Però aquí podeu veure com és casa meva i alguns dels seus voltant.

dissabte, 22 de març del 2008

ACTIVITATS A NEW YORK

Les activitats es comencen a realitzar i les enveges potser també comencin a arribar. La famosa festivitat dels irlandesos coneguda com Saint Patrick’s Day, fa gran honor als irlandesos i sembla el patró de la cervesa, perquè sense oblidar la hipocresia dels americans, no es pot veure pel carrer, però tothom anava ben borratxo i amb la seva copeta a la mà. Però aquí teniu unes fotos perquè us feu a la idea en què consisteix la desfilada, no la borratxera, no penseu malament!!!

Després, tocava una incursió el gran famós i més gran Arena del món: el MADISON SQUARE GARDEN, i veure algú conegut per la pista de bàsquet, així que vaig veure jugar el Knicks contra els Memphis, i puc dir que l’espectacle no em va agradar o sorprendre més que a l’estiu quan vais veure la WNBA (pels menys assabentats, la NBA de les noies), ja que l’estadi no estava ple del tot, la gent no animava i com fem a Can Barça, si l’equip perd, quina necessitat hi ha de veure el final, doncs la gent va marxar molt abans. El Madison sembla espanyol, ja que moltíssima gent animàvem als Grizzlies i al final del partit el Navarro es va endur una grandíssima ovació que fins i tot els seus companys van fer que saludés al públic, ell sí que jugava a casa!!!

JA HE ARRIBAT!!!

NEW YORK ciutat dels gratacels, però alhora de la misèria, pots passar d’un barri de luxe a un altre de pobresa amb només unes quantes parades de metro de diferència, però fins i tot així té el seu encant. I no és pot oblidar que passes d’una zona comercial, alta i de negocis a un altre com Queens que és totalment residencials i les cases (no pisos) existeixen, jo ho vaig viure durant una setmana.

Aquí camines i camines durant hores i sembla que no hagis fet res, encara que els teus peus et delatin. Tot el dia el pots mantenir ocupat, però no ens podem oblidar que encara que la primavera estigui al caure, aquí estem en l’hivern més profund de Barcelona i ens esperen grans pluges per l’abril!!!

Si jo havia batejat Londres com la gran botiga o París com el romanticisme, New York es pot batejar com la ciutat que no dorm o les mil i una oportunitats per fer i desfer com qualsevol vulgui.

Espero amb el temps donar més detalls, però per conèixer bé un lloc primer és essencial fer una primera pinzellada, després venen les grans incursions, i ara estic en la primera fase!!!

Ens tornem a veure aviat!!


HO SENTO, AQUESTA HAVIA DE SER LA PRIMERA NOTÍCIA!

divendres, 21 de març del 2008

per fi donc notícies!!!

Hi from New York, how are you?

Tot aquí és ple de contrastos, brutícia i molta netedat, riquesa i molta pobresa, així és la vida americana, un món ple d'hipocresia, però no podem oblidar que encara que siguin o es creguin el centre del món, els americans en sí són molt bones persones.

Us mostro alguna cosa d'aquí, interessant? això ho decidiu vosaltres, els vostres ulls seran els jutges, els meus ja es nota que han pres una decisió; adivineu-la???







I per ara ja teniu prou, o potser jo, perquè les conexions d'internet en el gran Nou Món no són tan bones, però desitjo poder informar-vos de nou dintre de poquet.

Bye Bye, see you my darlies!!!