ATENCIÓ QUE TORNO EN......

dilluns, 10 de desembre del 2007

On s'arriba en cotxe?

Agafar un cotxe té dues avantatges, decidir horaris i improvisació. Doncs, d'això es tracta, com planejar un viatge al sur de França per veure Auvernia i una mica dels països càtars (amb indumentària de muntanya) i acabar a París en un obrir i tancar d'ulls.

Tot comença el dijous 6 de desembre, viatgem cap a Montpellier i trobem sense gaires problemes l'alberg on dormim amb la incredulitat de molts francesos de com habíem aconseguit entrar al casc antic de Montpellier ja que està plegat de "pibotes" perquè els cotxes no entrin, però després de donar voltes com en una plaça Catalunya, vam acabar sortint i aparcant. Al matí següent les anecdotes continuen i ens trobem donant voltes per carreteres sense rumb perquè no parava de ploure i gran frase com "Sabeu que estem més a prop de París que de Barcelona?", va fer que tiréssim cap a París. De camí fem parada a Orleans fent un gran estacionament tirant una moto al terra davant dels morros de l'amo d'ella, i a Fontainebleua.




Foto 1 i 2: Orleans
Foto 3: Fontainebleua

I vam aconseguir passar tot un dia a París, sense deixar de tenir pluja, perquè a França no els hi falta ni una gota d'aigua i no ens estranya. ens interessant passar tot un dia a París i no veure absolutament res que sigui turístic, encara que s'ha de dir que per aconseguir això és interessant tenir algú autòcton que et faci de guia i nosaltres portavem algú dins el cotxe que havia esta unes quantes setmanes vivint allà. Es pot anar de compres, passejar per racons no descoberts pel típic turista, prendre quelcom en un bar molt singular i ple de coses més molt interessants.

La tornada no va ser giare dùra, encara que no va tenir parades importants perquè la meteorologia no va canviar en cap moment, però el record i la bogeria no ens la pot treure ningú, la improvisació pot portar sensacions ben agradables.



dilluns, 3 de desembre del 2007

Les ciutats d'Estats Units

Sí que és veritat que "La gran Manzana", "la ciutat que mai dorm", té la capacitat de no deixar-te indiferent, però no és l'única gran ciutat d'aquest gran país (ni que sigui en extensió). existeix Philadelphia, Washington D.C., Miami, Las Vegas, San Francisco, Los Ángeles, etc.

En la ciutat de Philadelphia un no pot oblidar la gran corredissa d'un tal Rocky Balboa o la cançó d'un tal Bruce Springten, on alguna anava caminant pels carrers de Philadelphia.

Però ven a prop d'allà, ens podem situar en tren a Washington D.C., com quasi totes les capítals del món no deixa de ser ben senyorial, que sí una Casablanca, que sí un Capitol, que sí uns quants polícies per allà i per aquí, etc. Encara que aquesta ciutat ens deixa un record inolvidable, no s'ha de pagar per absolutament res i amb això dic: museus, Capitol, monuments, etc. VISCA LA CAPÍTAL!!!







Foto 2: The Whitehouse Foto 3: The Capitol
Baixant una mica amb
avió, ens trobem a la punteta d'Estats Units, Miami (Florida), poca cosa interessant i la fotografia pot parlar per mi, encara que hi ha alguns parcs naturals força interessants.

Ara ens dediquem a creuar el país sencer i anem a Las Vegas, ciutat del vici, sortir sense ni un duro significa fer poca cosa dins d'un casino però fora està ple d'espectacles gratuïts, que si ho demanes a l'hotel o l'alberg et facilitaran un llistat.
Foto 4: Miami Beach
I ens anem a l'oceà Pacífic, banys molt freds, però ciutats inolvidables, entre elles, San Francisco, pujades i bajades, tranvies giratoris, botigues de marques a saldos increibles, i un pont que meravella, però qui hagi estat a Lisboa, veurà una gran semblança. I seguit una mica cap a baix, Los Ángeles, amb una doble cara de pobresa i riquesa, encara que la primera et deixa molt marcat.



Foto: Golden Gate Bridge
Foto: animació de San Francisco
Foto: Lleons marins al pier 39
Foto: La última cenaa Alcatraz
No són les úniques ni seren les últimes, però sempre hi ha una bona manera de començar alguna cosa, encara que sigui un país.

divendres, 30 de novembre del 2007

Estats Units (1a part)

El país de les dificultats, de les cues per poder entrar al país, ... quantes mentides s'arriben a dir, un per parlar de la realitat, ha de poder veure-ho i experimentar-ho per la seva pròpia pell.

Uns minuts en
l'aduana d'immigració, quatre preguntes que et fan en qualsevol país que no és de la Comunitat Europea (motiu de l'estança, quant de temps hi seràs, on estaràs allotjat i poc més), una foto de record per als nordamericans i adeusiau, també s'ha de dir que amb una mica de morro, si no ets familiar també pots passar amb el teu company/a de viatge perquè t'ajudi amb l'anglès, viscut (perquè diguin de la seva seriositat i quadrament).

Arribar al centre de Manhattan no és difícil però no està molt ben indicat des de
l'aeroport de J.F. K. Kennedy, ja que té 9 terminals, però hi ha un tren interior que et duu a la terminal 4 que és on és situa la parada de metro Howard Beach JFK Airport (línia A -tenen quasi tot l'abecedari i fins el número 9 de línies, tot un laberint).

Per dormir en aquesta megaciutat potser molt car o mitjanament econòmic segons les possibilitats de cadascú, i també hi ha per a tots els gustos però com la meva economia tira cap a la minsa, us puc dir que els
albergs estan molt modernitzats i també hi ha la possibilitat de dormir en un apartament, això surt econòmic si et quedés més d'una setmaneta per allà (temps mínim per endur-te una impressió justa de la ciutat dels rascacels).

Tot el que es faci a partir d'ara en aquesta
ciutat i districtes (Manhatann, Queens, Bronx, Brooklyn, Harlem, State Island, ...) va a càrrec de cadascú, però sobretot no s'ha de deixar ni un minut lliure perquè aquesta ciutat no s'acaba mai.

dijous, 22 de novembre del 2007

Ja sóc aquí!!!

Després d'anys i anys sense saber res de mi, he decidit tornar a terres catalanes i mostrar tot allò que pots fer i que et pot passar en terres ben llunyanes a les nostres.

Veure coses mai vistes, escoltar sons indescriptibles, viure històries impensables i inimaginables, tot això i més et pot passar simplement sortint per la porta de casa teva, però si a més a més agafes algun transport encara tens més números de què les històries que et succeeixin siguin més enrevessades.

Espero veure-us ben a prop meu, però sense que us succeeixi res d'allò que expliqui i per molt que tot sembli estrany, tot és REAL!