Des del cor del Marroc!

Després d'anades i vingudes sobre que faríem aquest estiu, vam marxar finalment cap al Marroc, primer país islàmic que visitava i primera trepitjada en el continent africà.

Les primeres impressions sobre el Marroc ens les va donar la ciutat de Marrakech, plena d'olors, de moviments de regateix, de bicicletes o motos amb tota una família a sobre, però tot i això desperta la curioisitat a qualsevol persona, i si creus que necessites parlar anglès o francès, vas equivocat, tenen la capacitat de desxifrar d'on ets i exactament quina llengua parles, com podria ser el CATALÀ!!!

Un cop dit fins aviat a Marrakech, vam fer via cap a l'Atles, passant per Teloit, la ciutat d'Ouarzazate i un esplèndid oasis on podeu trobar un superpersonatge anomenat Asis de l'Oasis on fa que canta i si no li feu fotos, s'enfada i deixa de parlar! Després de sortir de festa per Ouarzazate i una gran matinada, vam anar cap a les gargantes del Dades fent una parada per la Kasbah Aït Benhaddou on la seva imatge surt en un dels bitllets de Dirham. Passem la nit a les gargantes tenint una vista espectacular de la seva boca, però al matí vam gosar endinsar-nos sortint vius de possibles esllavissades "humanes". Un cop feta l'aventura, vam anar a aprofundir en les vistes del Dades i cap a les altres Gargantes del Todra deixant pel camí a un dels nostres dos guies, l'Anouar!

Però per molta pena que tinguèssim, vam continuar la nostra aventura cap al desert d'Er Rachidia on vam poder esbrinar quins sons, olors, llums, etc., estan amagats per allà.

Després via cap al mar, Essaouira, on les olors no són tan bones, però mejar un peix recent pescant no té preu i d'aquí és un dels festivals de música més imporants del país, no el vam veure però es respira un ambient musical molt digne.

La tornada a Marrakech va ser dura, sobretot, perquè tocava fer les compres i entre regateo i regateo, un es queda sense forces per parlar amb ningú més, però realment val la pena fer una immersió plena en la seva cultura, totalment recomenable!

Fins aviat Marroc!

JA LA TENIM AQUÍ!!!!

Amb una mica de retràs, amb unes maletes ben grosses i unes llagrimes, però ja la tenim aquí!!! A planificar la propera aventura??

HEM ENVIAT UNA ESPIA....

Bé, com teniem poques notícies de la Núria i ens té una mica abandonats, hem enviat una espia que ens ha facilitat fotos recents de la neoyorquina. Per cert, dissabte torna. Qué tiemble Sant Boi!!!!

DO YOU MISS US?????

Per fi les fotos que demanaves, sento que hagin trigat tant.


Els dos partits de semifinals del Barça, la foto de la dreta és la que havies de rebre pel mòbil amb el missatge "aquesta és la cara que ens ha quedat després de partit".



La teva rosa de Sant Jordi i darrere la mama, ja saps lo difícil que és fer-li fotos. La de la dreta sóc jo a la feina, algú ha de treballar per pagar-te l'atur.









L'Amy pensant on seràs i el Murri, continua "gordoooo".





El cap de setmana passat a Navarra, tenim cara de relaxats, tres dies de festa.





Forrest Gump, ay!!! no és el teu germà abans de correr les 48 hores de Surgeres, al final 233.5 km

MY NEW FRIENDS

Com ja sabeu molts, en aquests viatges es fan molts amics i de molts diversos països, sent una experiència inoblidable. Potser l’anglès no l’aprendré gaire bé quan torni a casa i potser no seran uns amics que durin tota la vida, qui ho sap! Però el fet d’estar envoltat de diferents cultures, idiomes, personatges, etc., no es pot esborrar de la ment, és un record que quedarà gravat per sempre més.
Alguns d’aquests nous amics, companys, com hem vulguem dir són: Selma, una noia turca molt divertida que sempre té un somriure dibuixat a la cara; Francesco, un italià hiperactiu que no sap estar quiet ni callat dos segons; Mariana, una mexicana molt agradable i amb una gran capacitat de conversa; Patrícia, una madrilenya que es pot ser el més semblat a mi per l’amor a la nostra pàtria (quan s’està lluny es valora molt més el que un té); Emi, una japonesa que em ric molt amb ella, tot són bromes; Angela, la nostra mami italiana, sempre ens porta algun menja típic d’Itàlia (i com no està bo el menja italià!), Bolivar o Daniel, un noi dominica que sap posar-li cara a les coses; Marius, un lituà; Lola, una russa; i molts altres.
El millor de tot és la gran capacitat de comunicació que podem arribar a tenir els humans quan volem!

WHERE DO I LIVE?

Com ja sabíeu, va costar molt trobar allotjament, doncs un cop aconseguit, vaig durar una setmana. Jo estava tranquil·lament en una zona residencial de Queens, amb bona comunicació de transport, botiguetes de barri, i de cop i volta, em diuen que he de marxar perquè han de fer obres a la casa i no tenen cap assegurança que em pugui cobrir en cas d’accident. Així que on the road with my baggage!!
L’escola em va buscar un altre allotjament, aquest tampoc sonava gaire bé al principi, HARLEM!, però Hàrlem és molt gran i divers, per sort jo em trobo al sud, quasi a Upper East Side que és bona zona. El pitjor de tot d’aquí, és que la zona es diu Spanish Harlem i ja us podeu imaginar en quina llengua es parla aquí, SÍ, molt bé ho heu endevinat, en espanyol!! Bé, tampoc és gaire diferent a la resta de Nova York!
L’estudi és ampli si viu una sola persona, però des de fa uns dies tinc a l’arrendatària vivint amb mi perquè el seu estimadíssim xicot (ella vivia amb ell) li va fer el salt i ella ho va veure!!! Així que ara som dos i la relació millora amb el pas del temps, però la llibertat de fer el que et ve en gust no és tant fàcil perquè la propietària és ALLÀ!
Però aquí podeu veure com és casa meva i alguns dels seus voltant.

ACTIVITATS A NEW YORK

Les activitats es comencen a realitzar i les enveges potser també comencin a arribar. La famosa festivitat dels irlandesos coneguda com Saint Patrick’s Day, fa gran honor als irlandesos i sembla el patró de la cervesa, perquè sense oblidar la hipocresia dels americans, no es pot veure pel carrer, però tothom anava ben borratxo i amb la seva copeta a la mà. Però aquí teniu unes fotos perquè us feu a la idea en què consisteix la desfilada, no la borratxera, no penseu malament!!!

Després, tocava una incursió el gran famós i més gran Arena del món: el MADISON SQUARE GARDEN, i veure algú conegut per la pista de bàsquet, així que vaig veure jugar el Knicks contra els Memphis, i puc dir que l’espectacle no em va agradar o sorprendre més que a l’estiu quan vais veure la WNBA (pels menys assabentats, la NBA de les noies), ja que l’estadi no estava ple del tot, la gent no animava i com fem a Can Barça, si l’equip perd, quina necessitat hi ha de veure el final, doncs la gent va marxar molt abans. El Madison sembla espanyol, ja que moltíssima gent animàvem als Grizzlies i al final del partit el Navarro es va endur una grandíssima ovació que fins i tot els seus companys van fer que saludés al públic, ell sí que jugava a casa!!!

JA HE ARRIBAT!!!

NEW YORK ciutat dels gratacels, però alhora de la misèria, pots passar d’un barri de luxe a un altre de pobresa amb només unes quantes parades de metro de diferència, però fins i tot així té el seu encant. I no és pot oblidar que passes d’una zona comercial, alta i de negocis a un altre com Queens que és totalment residencials i les cases (no pisos) existeixen, jo ho vaig viure durant una setmana.

Aquí camines i camines durant hores i sembla que no hagis fet res, encara que els teus peus et delatin. Tot el dia el pots mantenir ocupat, però no ens podem oblidar que encara que la primavera estigui al caure, aquí estem en l’hivern més profund de Barcelona i ens esperen grans pluges per l’abril!!!

Si jo havia batejat Londres com la gran botiga o París com el romanticisme, New York es pot batejar com la ciutat que no dorm o les mil i una oportunitats per fer i desfer com qualsevol vulgui.

Espero amb el temps donar més detalls, però per conèixer bé un lloc primer és essencial fer una primera pinzellada, després venen les grans incursions, i ara estic en la primera fase!!!

Ens tornem a veure aviat!!

HO SENTO, AQUESTA HAVIA DE SER LA PRIMERA NOTÍCIA!

per fi donc notícies!!!

Hi from New York, how are you?

Tot aquí és ple de contrastos, brutícia i molta netedat, riquesa i molta pobresa, així és la vida americana, un món ple d'hipocresia, però no podem oblidar que encara que siguin o es creguin el centre del món, els americans en sí són molt bones persones.

Us mostro alguna cosa d'aquí, interessant? això ho decidiu vosaltres, els vostres ulls seran els jutges, els meus ja es nota que han pres una decisió; adivineu-la???







I per ara ja teniu prou, o potser jo, perquè les conexions d'internet en el gran Nou Món no són tan bones, però desitjo poder informar-vos de nou dintre de poquet.

Bye Bye, see you my darlies!!!

PER FI ME'N VAIG!!!

El temps va passar i sembla que els moments desitjats no hagin d'arribar, però la perseverència, la paciència, et porten per bon camí i en aquest és en el que estic ara mateix. Fa uns mesos em vaig proposar fer un viatjar, ON? l'Índia, sud-Amèrica, Estats Units, ..., però primer habia d'arreglar moltes coses, l'Atur, deixar el meu estimat piset, en definitva, un gir de 360 graus, però a dia d'avui puc dir que s'ha aconseguit i que el proper dia 1 de març la meva ciutat no serà Sant Boi ni Barcelona, s'haurà de creuar "un charquito" per arribar a mi, ja que estaré a New York.

La següent pregunta és, per què aquesta ciutat i no una altra més a prop? sobreviure en una gran ciutat sense tenir a ningú que et pugui treure les castanyes del foc és la gran meta i aquí ho puc aconseguir, llèngua diferent, moltíssima gent, molta cultura, oci, art, ...

I que sapigueu que qui vulgui venir, un guia gratis tindrà i allotjament si puc també (que ja sabem tots que uns calerons menys a gastar sempre senten bé!!!).

Fins aviat!!