ATENCIÓ QUE TORNO EN......

dissabte, 22 de març del 2008

JA HE ARRIBAT!!!

NEW YORK ciutat dels gratacels, però alhora de la misèria, pots passar d’un barri de luxe a un altre de pobresa amb només unes quantes parades de metro de diferència, però fins i tot així té el seu encant. I no és pot oblidar que passes d’una zona comercial, alta i de negocis a un altre com Queens que és totalment residencials i les cases (no pisos) existeixen, jo ho vaig viure durant una setmana.

Aquí camines i camines durant hores i sembla que no hagis fet res, encara que els teus peus et delatin. Tot el dia el pots mantenir ocupat, però no ens podem oblidar que encara que la primavera estigui al caure, aquí estem en l’hivern més profund de Barcelona i ens esperen grans pluges per l’abril!!!

Si jo havia batejat Londres com la gran botiga o París com el romanticisme, New York es pot batejar com la ciutat que no dorm o les mil i una oportunitats per fer i desfer com qualsevol vulgui.

Espero amb el temps donar més detalls, però per conèixer bé un lloc primer és essencial fer una primera pinzellada, després venen les grans incursions, i ara estic en la primera fase!!!

Ens tornem a veure aviat!!


HO SENTO, AQUESTA HAVIA DE SER LA PRIMERA NOTÍCIA!

divendres, 21 de març del 2008

per fi donc notícies!!!

Hi from New York, how are you?

Tot aquí és ple de contrastos, brutícia i molta netedat, riquesa i molta pobresa, així és la vida americana, un món ple d'hipocresia, però no podem oblidar que encara que siguin o es creguin el centre del món, els americans en sí són molt bones persones.

Us mostro alguna cosa d'aquí, interessant? això ho decidiu vosaltres, els vostres ulls seran els jutges, els meus ja es nota que han pres una decisió; adivineu-la???







I per ara ja teniu prou, o potser jo, perquè les conexions d'internet en el gran Nou Món no són tan bones, però desitjo poder informar-vos de nou dintre de poquet.

Bye Bye, see you my darlies!!!

dijous, 28 de febrer del 2008

PER FI ME'N VAIG!!!

El temps va passar i sembla que els moments desitjats no hagin d'arribar, però la perseverència, la paciència, et porten per bon camí i en aquest és en el que estic ara mateix. Fa uns mesos em vaig proposar fer un viatjar, ON? l'Índia, sud-Amèrica, Estats Units, ..., però primer habia d'arreglar moltes coses, l'Atur, deixar el meu estimat piset, en definitva, un gir de 360 graus, però a dia d'avui puc dir que s'ha aconseguit i que el proper dia 1 de març la meva ciutat no serà Sant Boi ni Barcelona, s'haurà de creuar "un charquito" per arribar a mi, ja que estaré a New York.


La següent pregunta és, per què aquesta ciutat i no una altra més a prop? sobreviure en una gran ciutat sense tenir a ningú que et pugui treure les castanyes del foc és la gran meta i aquí ho puc aconseguir, llèngua diferent, moltíssima gent, molta cultura, oci, art, ...


I que sapigueu que qui vulgui venir, un guia gratis tindrà i allotjament si puc també (que ja sabem tots que uns calerons menys a gastar sempre senten bé!!!).
Fins aviat!!

dilluns, 10 de desembre del 2007

On s'arriba en cotxe?

Agafar un cotxe té dues avantatges, decidir horaris i improvisació. Doncs, d'això es tracta, com planejar un viatge al sur de França per veure Auvernia i una mica dels països càtars (amb indumentària de muntanya) i acabar a París en un obrir i tancar d'ulls.

Tot comença el dijous 6 de desembre, viatgem cap a Montpellier i trobem sense gaires problemes l'alberg on dormim amb la incredulitat de molts francesos de com habíem aconseguit entrar al casc antic de Montpellier ja que està plegat de "pibotes" perquè els cotxes no entrin, però després de donar voltes com en una plaça Catalunya, vam acabar sortint i aparcant. Al matí següent les anecdotes continuen i ens trobem donant voltes per carreteres sense rumb perquè no parava de ploure i gran frase com "Sabeu que estem més a prop de París que de Barcelona?", va fer que tiréssim cap a París. De camí fem parada a Orleans fent un gran estacionament tirant una moto al terra davant dels morros de l'amo d'ella, i a Fontainebleua.




Foto 1 i 2: Orleans
Foto 3: Fontainebleua

I vam aconseguir passar tot un dia a París, sense deixar de tenir pluja, perquè a França no els hi falta ni una gota d'aigua i no ens estranya. ens interessant passar tot un dia a París i no veure absolutament res que sigui turístic, encara que s'ha de dir que per aconseguir això és interessant tenir algú autòcton que et faci de guia i nosaltres portavem algú dins el cotxe que havia esta unes quantes setmanes vivint allà. Es pot anar de compres, passejar per racons no descoberts pel típic turista, prendre quelcom en un bar molt singular i ple de coses més molt interessants.

La tornada no va ser giare dùra, encara que no va tenir parades importants perquè la meteorologia no va canviar en cap moment, però el record i la bogeria no ens la pot treure ningú, la improvisació pot portar sensacions ben agradables.



dilluns, 3 de desembre del 2007

Les ciutats d'Estats Units

Sí que és veritat que "La gran Manzana", "la ciutat que mai dorm", té la capacitat de no deixar-te indiferent, però no és l'única gran ciutat d'aquest gran país (ni que sigui en extensió). existeix Philadelphia, Washington D.C., Miami, Las Vegas, San Francisco, Los Ángeles, etc.

En la ciutat de Philadelphia un no pot oblidar la gran corredissa d'un tal Rocky Balboa o la cançó d'un tal Bruce Springten, on alguna anava caminant pels carrers de Philadelphia.

Però ven a prop d'allà, ens podem situar en tren a Washington D.C., com quasi totes les capítals del món no deixa de ser ben senyorial, que sí una Casablanca, que sí un Capitol, que sí uns quants polícies per allà i per aquí, etc. Encara que aquesta ciutat ens deixa un record inolvidable, no s'ha de pagar per absolutament res i amb això dic: museus, Capitol, monuments, etc. VISCA LA CAPÍTAL!!!







Foto 2: The Whitehouse Foto 3: The Capitol
Baixant una mica amb
avió, ens trobem a la punteta d'Estats Units, Miami (Florida), poca cosa interessant i la fotografia pot parlar per mi, encara que hi ha alguns parcs naturals força interessants.

Ara ens dediquem a creuar el país sencer i anem a Las Vegas, ciutat del vici, sortir sense ni un duro significa fer poca cosa dins d'un casino però fora està ple d'espectacles gratuïts, que si ho demanes a l'hotel o l'alberg et facilitaran un llistat.
Foto 4: Miami Beach
I ens anem a l'oceà Pacífic, banys molt freds, però ciutats inolvidables, entre elles, San Francisco, pujades i bajades, tranvies giratoris, botigues de marques a saldos increibles, i un pont que meravella, però qui hagi estat a Lisboa, veurà una gran semblança. I seguit una mica cap a baix, Los Ángeles, amb una doble cara de pobresa i riquesa, encara que la primera et deixa molt marcat.



Foto: Golden Gate Bridge
Foto: animació de San Francisco
Foto: Lleons marins al pier 39
Foto: La última cenaa Alcatraz
No són les úniques ni seren les últimes, però sempre hi ha una bona manera de començar alguna cosa, encara que sigui un país.