Després d'anades i vingudes sobre que faríem aquest estiu, vam marxar finalment cap al Marroc, primer país islàmic que visitava i primera trepitjada en el continent africà.
Les primeres impressions sobre el Marroc ens les va donar la ciutat de Marrakech, plena d'olors, de moviments de regateix, de bicicletes o motos amb tota una família a sobre, però tot i això desperta la curioisitat a qualsevol persona, i si creus que necessites parlar anglès o francès, vas equivocat, tenen la capacitat de desxifrar d'on ets i exactament quina llengua parles, com podria ser el CATALÀ!!!
Un cop dit fins aviat a Marrakech, vam fer via cap a l'Atles, passant per Teloit, la ciutat d'Ouarzazate i un esplèndid oasis on podeu trobar un superpersonatge anomenat Asis de l'Oasis on fa que canta i si no li feu fotos, s'enfada i deixa de parlar! Després de sortir de festa per Ouarzazate i una gran matinada, vam anar cap a les gargantes del Dades fent una parada per la Kasbah Aït Benhaddou on la seva imatge surt en un dels bitllets de Dirham. Passem la nit a les gargantes tenint una vista espectacular de la seva boca, però al matí vam gosar endinsar-nos sortint vius de possibles esllavissades "humanes". Un cop feta l'aventura, vam anar a aprofundir en les vistes del Dades i cap a les altres Gargantes del Todra deixant pel camí a un dels nostres dos guies, l'Anouar!
Però per molta pena que tinguèssim, vam continuar la nostra aventura cap al desert d'Er Rachidia on vam poder esbrinar quins sons, olors, llums, etc., estan amagats per allà.
Després via cap al mar, Essaouira, on les olors no són tan bones, però mejar un peix recent pescant no té preu i d'aquí és un dels festivals de música més imporants del país, no el vam veure però es respira un ambient musical molt digne.
La tornada a Marrakech va ser dura, sobretot, perquè tocava fer les compres i entre regateo i regateo, un es queda sense forces per parlar amb ningú més, però realment val la pena fer una immersió plena en la seva cultura, totalment recomenable!
Fins aviat Marroc!
dissabte, 13 de setembre del 2008
diumenge, 1 de juny del 2008
JA LA TENIM AQUÍ!!!!
Amb una mica de retràs, amb unes maletes ben grosses i unes llagrimes, però ja la tenim aquí!!! A planificar la propera aventura??dimarts, 27 de maig del 2008
HEM ENVIAT UNA ESPIA....
Bé, com teniem poques notícies de la Núria i ens té una mica abandonats, hem enviat una espia que ens ha facilitat fotos recents de la neoyorquina. Per cert, dissabte torna. Qué tiemble Sant Boi!!!!
diumenge, 18 de maig del 2008
DO YOU MISS US?????
Per fi les fotos que demanaves, sento que hagin trigat tant.
Els dos partits de semifinals del Barça, la foto de la dreta és la que havies de rebre pel mòbil amb el missatge "aquesta és la cara que ens ha quedat després de partit".
La teva rosa de Sant Jordi i darrere la mama, ja saps lo difícil que és fer-li fotos. La de la dreta sóc jo a la feina, algú ha de treballar per pagar-te l'atur.
L'Amy pensant on seràs i el Murri, continua "gordoooo".
El cap de setmana passat a Navarra, tenim cara de relaxats, tres dies de festa.
Forrest Gump, ay!!! no és el teu germà abans de correr les 48 hores de Surgeres, al final 233.5 km
Els dos partits de semifinals del Barça, la foto de la dreta és la que havies de rebre pel mòbil amb el missatge "aquesta és la cara que ens ha quedat després de partit".
La teva rosa de Sant Jordi i darrere la mama, ja saps lo difícil que és fer-li fotos. La de la dreta sóc jo a la feina, algú ha de treballar per pagar-te l'atur.
L'Amy pensant on seràs i el Murri, continua "gordoooo".
El cap de setmana passat a Navarra, tenim cara de relaxats, tres dies de festa.
Forrest Gump, ay!!! no és el teu germà abans de correr les 48 hores de Surgeres, al final 233.5 km
dissabte, 29 de març del 2008
MY NEW FRIENDS
Com ja sabeu molts, en aquests viatges es fan molts amics i de molts diversos països, sent una experiència inoblidable. Potser l’anglès no l’aprendré gaire bé quan torni a casa i potser no seran uns amics que durin tota la vida, qui ho sap! Però el fet d’estar envoltat de diferents cultures, idiomes, personatges, etc., no es pot esborrar de la ment, és un record que quedarà gravat per sempre més.
Alguns d’aquests nous amics, companys, com hem vulguem dir són: Selma, una noia turca molt divertida que sempre té un somriure dibuixat a la cara; Francesco, un italià hiperactiu que no sap estar quiet ni callat dos segons; Mariana, una mexicana molt agradable i amb una gran capacitat de conversa; Patrícia, una madrilenya que es pot ser el més semblat a mi per l’amor a la nostra pàtria (quan s’està lluny es valora molt més el que un té); Emi, una japonesa que em ric molt amb ella, tot són bromes; Angela, la nostra mami italiana, sempre ens porta algun menja típic d’Itàlia (i com no està bo el menja italià!), Bolivar o Daniel, un noi dominica que sap posar-li cara a les coses; Marius, un lituà; Lola, una russa; i molts altres.
El millor de tot és la gran capacitat de comunicació que podem arribar a tenir els humans quan volem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
